En només una hora ens desplacem de Tel Aviv a Jerusalem. El viatge s'acostuma a fer en Shuttle (miniautocar)i bones carreteres.
Aquest matí hem de tenir la nostra primera reunió activista amb una ONG que treballa pels drets dels palestins. La xerrada és a càrrec d'una jove de no més de 20 anys que ha refussat fer el servei militar i treballa a ICADH (International Committe against demolition house). Ens deixa bocabadats la lucidesa de la seva explicació. Al llarg de més de dues hores ens va desgranant la política del govern d'Israel. Tothom qui vol pot fer-li preguntes, cosa que ens fa entendre molts dels dubtes que tenim des de l'altra banda del Mediterrani. Ja sabem més sobre les primeres onades migratòries a Israel, sobre la política de militarització de la societat, sobre l'expansió d'Israel sobre els territoris ocupats, sobre l'ocupació mateixa... Ens deixa perplexos que determinats fets no arribin a ser notoris en els nostres països. Personalment, em va quedar clar que l'Estat d'Israel té total postestat sobre el territori palestí, basant-se sempre en la seguretat de la societat israeliana.
Per la tarda ens ajuntem amb uns grup internacional de persones que estan realitzant la reconstrucció d'una casa palestina (és la segona vegada que la demoleixen). L'excusa de la demolició és la proximitat amb el mur israelià. És evident un cop més que els interessos de la població palestina no existeixen, ja que una família palestina es queda sense sostre amb totes les conseqüències psicològiques, físiques, econòmiques que comporta!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada